Select Page

Oriol Ríos González, Juan C. Peña Axt, Elena Duque i Lena de Botton Fernández van publicar el 2018 The Language of Ethics and Double Standards in the Affective and Sexual Socialization of Youth. Communicative Acts in the Family Environment as Protective or Risk Factors of Intimate Partner Violence, a la revista indexada a JCR i Scopus Frontiers in Sociology

Abstract:

Un dels factors explicatius de la perpetuació de la violència de parella íntima (VPI) és el procés de socialització. Existeix una àmplia literatura sobre el paper de la família en la socialització dels rols de gènere i la influència en la reproducció de la VPI. Tanmateix, s’ha desenvolupat menys investigació sobre els efectes dels actes comunicatius en l’entorn familiar com a factor protector o de risc davant de l’VPI. Aquest article presenta evidències sòlides que confirmen la presència d’un llenguatge ètic que reprodueix models d’atracció estereotipats en relacions heterosexuals, que buida d’atractiu a la bona persona, contribuint indirectament a mantenir el vincle entre desig i agressivitat. El llenguatge ètic es caracteritza per integrar actes de parla que inclouen exclusivament l’ètica i exclouen el desig quan es parla d’homes o nois igualitaris. Per analitzar aquesta realitat, s’ha realitzat un estudi qualitatiu a partir de la metodologia comunicativa. La Comissió Europea ha recomanat aquesta metodologia per dur a terme investigacions sobre grups vulnerables i sobre desigualtats socials, i té com a objectiu avançar en el coneixement sobre la transformació social. Seguint aquest enfocament, s’han implementat tres tècniques de recollida de dades diferents: entrevistes en profunditat, històries de la vida quotidiana i grups de discusió. El treball de camp inclou una mostra de 52 joves i dones d’entre 18 i 23 anys d’educació secundària i 4 pares i 4 mares d’alguns d’aquests joves. Les troballes confirmen l’existència d’un model de socialització que replica les relacions familiars basades en el manteniment dels dobles estàndards. Així, les mares solien emprar el llenguatge ètic amb les seves filles fomentant un efecte controvertit, és a dir, aquestes últimes prefereixen iniciar relacions afectives i sexuals amb nois agressius i no igualitaris. D’altra banda, els pares utilitzaven un llenguatge de desig amb els seus fills estimulant el comportament dels masclistes que denigren les dones i les nenes.