Enguany s’ha llegit al Departament de Sociologia de la Universitat de Barcelona la tesi
dirigida per les doctores Marisol García Cabeza i Anna Escobedo Caparrós, i defensada per en Sergio Sánchez Castiñeira.
Resum:
Aquesta tesi consisteix en un estudi de cas de les polítiques municipals contra la pobresa a Tarragona entre els anys 2011 i 2016. La tesi analitza les circumstàncies, les experiències i les decisions dels actors que implementen dues polítiques municipals que haurien de ser clau en la lluita contra la pobresa: els serveis socials bàsics (assistència social pública) i les escoles de primer cicle infantil (0-3 anys). La tesi consta de la presentació i de set capítols. El capítol 1 exposa els principis bàsics de la teoria institucionalista i desenvolupa les eines conceptuals d’anàlisi de les polítiques contra la pobresa. A la primera part, s’analitza el context de benestar espanyol i del sud d’Europa amb especial referència a les polítiques de serveis socials bàsics (assistència social pública) i d’educació de 0 a 3 anys. Així mateix, s’argumenta que les polítiques socials contribueixen activament a la construcció social de la pobresa perquè ofereixen un seguit de definicions socials i de recursos -determinades pel marc institucional- que reconstitueixen les situacions inicials de pobresa que ha produït el context econòmic i sociodemogràfic (Saraceno, 2002). Seguidament, aquestes polítiques es conceben com un locus travessat per diferents lògiques institucionals (familisme, professionalisme, activació i universalisme). Aquestes influències institucionals proporcionen els recursos materials i discursius perquè les professionals i les famílies beneficiàries tradueixin els dissenys legals i els reglaments en accions concretes sobre el terreny (Brodkin, 2007). El capítol 2 exposa una aproximació multimetodològica, però prioritza les tècniques interpretativistas per comprendre les circumstàncies i les motivacions que configuren la posada en pràctica de les polítiques públiques. El capítol 3 analitza el marc d’implementació a través de dos paràmetres contextuals: el sistema socioeconòmic i de benestar local de Tarragona, i el context institucional específic dels serveis socials bàsics i de les escoles infantils de primer cicle municipals a la ciutat. El capítol 4 es basa en les explicacions que realitzen les professionals dels serveis socials bàsics (assistència social pública) i s’estructura en tres parts: el context institucional d’intervenció, el procés de readaptació social que els serveis socials tracten de desenvolupar amb els usuaris de “nova pobresa” i la polifacètica gestió del risc que aquests serveis intenten desplegar amb les famílies que pateixen múltiples dificultats o que estan en situació de marginació. El capítol 5 estudia com les expectatives que té la Unió Europea sobre el paper de l’educació de primer cicle infantil per a garantir la igualtat d’oportunitats es tradueixen en la realitat concreta de Tarragona. Més concretament, s’analitzen les perspectives de les professionals de les pròpies escoles i també dels serveis socials bàsics sobre com les escoles de 0 a 3 anys municipals de Tarragona actuen (o no) amb les famílies empobrides. El capítol 6 analitza les circumstàncies i experiències de les famílies amb fills usuàries dels serveis socials i les escoles infantils. Més concretament, tracta de comprendre les perspectives d’aquestes famílies sobre aquestes polítiques municipals. Finalment, el capítol 7 de conclusions exposa els principals aspectes que aquesta tesi ha identificat sobre el funcionament de les polítiques municipals contra la pobresa a Tarragona. Així mateix, es desenvolupen algunes recomanacions amb relació a noves iniciatives institucionals contra la pobresa. Finalment, s’argumenta la importància de realitzar noves anàlisis dels sistemes locals de benestar.
Paraules clau: política social; serveis socials; pobresa; Treball Social; família
 |
 |
| Dra. Marisol García Cabeza | Dra. Anna Escobedo Caparrós |