TRANSGANG (grant agreement No742705) és un projecte que ha estat finançat per l’European Research Council (ERC) a través del programa europeu d’investigació i innovació Horizon 2020. L’està desenvolupant membres del Departament de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra, i té com a Investigador Principal en Carles Feixa Pàmpols.
El projecte TRANSGANG desenvolupa un nou model d’anàlisi de les bandes transnacionals juvenils en l’era global, en diàleg amb dos clàssics de l’etnografia urbana: un publicat fa gairebé un segle, The Gang, de F.M. Thrasher (1926) i l’altre El camperol polonès a Europa i Amèrica, de W. I. Thomas i F. Znaniecki (1918-1920). Tradicionalment, una banda de joves s’ha entès normalment com un petit grup delictiu d’homes joves que es troben en una localitat. El focus s’ha centrat en la delinqüència i la violència. Allà on hi ha hagut reconeixement a bandes de grans dimensions amb un rang geogràfic més gran, l’èmfasi encara ha estat principalment en la violència i la delinqüència. S’ha prestat menys atenció a la migració (rural-urbana, transnacional) i a les economies de les colles; és a dir, com els membres i les comunitats locals obtenen una varietat de beneficis. Les bandes juvenils han de distingir-se del crim organitzat o de les organitzacions criminals transnacionals, incloses les cèl·lules terroristes. Manuel Castells (1996) va argumentar fa més de vint anys que la societat xarxa és un “espai de fluxos”, exemplificat per la connectivitat en línia. Les “possibilitats” – potencials, oportunitats – d’Internet són crucials per a les pràctiques socials contemporànies de la joventut, inclosa la constitució de bandes. A més, les bandes tenen pràctiques culturals específiques i sortides creatives. També requereixen un reconeixement. En definitiva, necessitem noves maneres de parlar de bandes de joves transnacionals en l’era mundial. Aquest projecte es proposa omplir el buit.
Objectius
La novetat del projecte és doble. En primer lloc, es centra en els aspectes incloents i positius de la pertinença a les bandes i la positivació de la seva posició marginada dins de l’estructura social. Algunes investigacions es centren en experiències proactives en el comportament i polítiques de les bandes (Leinfelt & Rostam, 2011, Vencatesh, 2009), però molt pocs estudis analitzen sistemàticament aquests aspectes per trobar variants i constants en l’evolució o en la inversió del model de pandilla criminal. En segon lloc, utilitza una metodologia comparativa transnacional, centrada en un grup que poques vegades s’inclou en estudis de colles (joves àrabs), juntament amb un altre grup sobreestudiat, Young Latinos. Tots dos grups s’enfronten a grans reptes en relació amb les noves generacions a la seva terra natal i a les seves noves terres diaspòriques. Les seves formes de conducta col·lectives: “bandes llatines”, “rappers”, “hittistes”, “charmil”, “baltagiyya”, “hooligans”, etc.- han estat considerades com a barreres per a la seva inclusió social. Finalment, els joves llatins i àrabs d’Europa i els seus països d’origen pateixen avui l’estigma d’etiquetar-se amb denúncies de tràfic de drogues i processos de radicalització.
TRANSGANG té cinc objectius principals, cadascun dels quals donarà lloc a una sèrie de resultats.
a) Revisar la literatura històrica sobre grups juvenils per elaborar una síntesi teòrica.
b) Desenvolupar un model renovat per a l’anàlisi de les colles transnacionals juvenils en l’era global.
c) Aplicar un model experimental per comparar bandes en dos grups transnacionals: llatins i àrabs.
d) Explorar experiències en què les bandes han actuat com a agents de mediació, així com també barreres que bloquegen aquests intents.
e) Per deduir formes d’intervenció més eficaços per evitar l’hegemonia del patró de bandes criminals que encara sembla tan dominant en l’era neoliberal.
Pàgina web del projecte: https://www.upf.edu/web/transgang