El 1996, en ocasió del VI Congrés Mundial de Sociologia, celebrat a Eivan (França), alguns sociòlegs catalans es van conèixer. A la tornada al seu país van començar unes reunions a cases particulars tot intentant crear una Associació Catalana de Sociologia. Aquestes trobades s’afegien a d’altres esforços informals en la mateixa línia d’ajuntar-se, de fer coneixement i de projectar una unió i comunicació entre aquells primers professionals. Uns havien estudiat a Madrid (aleshores l’única possibilitat d’estudis oficials de Sociologia a l’Estat Espanyol) d’altres a Deusto i la majoria a universitats estrangeres. Però també n’hi havia que havien estudiat dret, enginyeria, filosofia o altres estudis superiors. L’Associació Catalana de Sociologia, feia, doncs, temps que s’estava covant.
El naixement públic, llargament esperant, fou el febrer de 1979. Previ acolliment com a secció filial de l’Institut d’Estudis Catalans, en un acte solemne presidit pel desaparegut doctor Aramon i Serra l’abril de 1978, l’Associació prenia en nom de Societat Catalana de Sociologia dintre de la secció de Filosofia i Ciències Socials de l’Institut d’Estudis Catalans. Malgrat l’apel·latiu de Societat, estant integrada a la Federación de Asociaciones de Sociologia del Estado Español (FASEE), que aplegava les societats científiques territorials de l’Estat (i que més tard simplificaria les sigles dient-se Federación Española de Sociologia, FES) seguiria dient-se Associación Catalana de Sociologia.
Ja des del començament, els objectius bàsics eren dos: la clarificació del paper del sociòleg a la societat catalana del moment, i la consolidació de l’Associació i els sociòlegs en aquesta societat. El seu caràcter obert es feia evident amb la participació activa de professionals en disciplines afins com la psicologia social, la sociolingüística o l’antropologia.
Immediatament després de la seva fundació va assumir el seu caràcter d’acadèmia científica tot i que aleshores es preocupava també dels aspectes corporatius de la professió. Quan es va crear el 1988 a la Universitat Autònoma de Barcelona el Col·legi de Doctors i Llicenciats en Ciències Polítiques i Sociologia de Catalunya (COLPISC) quedà clarificat el panorama: la Societat Catalana de Sociologia seria prioritàriament científica assumint el Col·legi, també en primera instància, els aspectes corporatius de la professió, bàsicament respecte de l’intrusisme professional i el mercat de treball de la Sociologia.
La traducció d’aquells objectius inicials ja constaven als primers estatuts de l’entitat: treballar pel conreu de les diverses branques sociolingüístiques, estendre llur coneixement entre el nostre poble, publicar els treballs dels que s’hi dediquen, promoure l’intercanvi, la formació i la projecció exterior dels professionals i facilitar la comprensió dels problemes de la nostra societat.
Cal subratllar als inicis el paper jugat per l’Associació en l’àmbit de l’Estructura Social en el Congrés de Cultura Catalana en uns temps tanmateix gens fàcils.
Les grans fites de l’Associació Catalana de Sociologia són les trobades col·lectives o jornades de reflexió en format de conferències, debats-col·loqui o congressos convocades des dels inicis de la seva existència fins a l’actualitat. En aquests moments, el repte més important de l’ACS és l’acollida del IX Congrés Español de Sociologia que es farà per primer cop en la història a Barcelona.
Igualment, són importants les reflexions escrites que s’ofereixen a la comunitat científica en la Revista Catalana de Sociologia, editada per l’Associació que apareix periòdicament des de l’any 1995. Les noves etapes demanen nous formats i és per això que es treballa en aquests moments en una revista electrònica i en un Anuari, «Societat Catalana», que radiografiï la societat catalana des d’un punt de vista sociològic i crític.