Profiguració
La profiguració és un nou concepte teòric (i aplicat) que promou el desenvolupament de la interdependència intergeneracional (Molina-Luque, 2017, 2019, 2021, 2023, 2024 i 2025). Aquest neologisme és un concepte descriptiu i una proposta ètica-política de transformació social: descriu un nou tipus de socialització i proposa un tipus d’intervenció per superar la ruptura generacional, la soledat no desitjada i l’edatisme (tant en relació amb la gent gran com amb els joves, adults, infants, qualsevol edat), i millorar la convivència social, en el marc d’un nou contracte social entre generacions.
És un concepte fruit de la Teoria Fonamentada (Grounded Theory), de diverses recerques que ho han anat argumentant, entre elles les dutes a terme a l’estudi de cas sobre Rapa Nui (2011-2020), tot analitzant constructivament les dades obtingudes i comparades, en el marc d’un enfocament de Curs de Vida.
La Profiguració es defineix com el conjunt de comportaments estratègics destinats a potenciar la interdependència intergeneracional en el marc de la sostenibilitat humana, tot englobant les diferents edats del cicle vital. El terme està format a partir del nom llatí figuratio –formar part d’un conjunt determinat de persones, també destacar o ser considerat important– i del prefix llatí pro –en favor de–) que fa referencia a l’acord i reconeixement necessari entre generacions a la societat actual.
Els termes socialització profigurativa i profiguració van ser encunyats i desenvolupats pel sociòleg Fidel Molina-Luque el 2017 i 2018 respectivament (2019 en català i anglès, i 2023 en italià), a partir de les seves recerques continuades des de 2011. En aquest sentit, la Profiguració és un concepte descriptiu d’un nou tipus de socialització que uneix i trans
cendeix els tres tipus que al seu dia va identificar Margaret Mead (postfiguració, configuració i prefiguració), i actualitza les propostes de Norbert Elias (que definia la figuració social). Els individus ens constituïm com a subjectes de manera relacional i també processual. Per tant, la profiguració és alhora una proposta ètica-política d’intervenció per superar la ruptura generacional i millorar la convivència social, en el marc d’un nou contracte social entre generacions. En el marc d’una sociologia crítica, pública i interpretativa, la teoria orienta a l’acció transformadora. Així, de la teoria hem aplicat diversos projectes efectius: l’elaboració del Projecte Educatiu de Ciutat (PEC), com a pla estratègic sobre l’Educació en una ciutat educadora; un Índex de Desenvolupament Socioeducatiu (IDSEDU); una xarxa de Centres Profiguratius d’Educació Intergeneracional (CEPREI); un Informe de Ciutat Amigable amb les Persones Grans, amb propostes de present i de futur; un projecte I+D+i PRO-SUEDAD (Profiguració per superar la soledat no desitjada, MICIN) i un projecte de la convocatòria IMPACTE (AGAUR) per integrar les relacions intergeneracionals i profiguratives en l’Educació superior a través del Projecte Intergeneracional d’Educació Profigurativa (Pro-Ries). Així també la Profiguració s’està desenvolupant tot implementant bones pràctiques “intergeneracionals” en centres d’educació i de salut, i polítiques públiques en relació amb els àmbits d’Educació, Salut i Benestar Social, convertint els centres i/o organitzacions i institucions en centres intergeneracionals: Educació universitària, Educació Infantil, Primària i Secundària (ApS), Residències de Gent Gran i en Centres d’Atenció Primària, per dur a terme anàlisis i erradicació de la soledat no desitjada i l’edatisme entre la gent gran, i entre els joves, en una acció transformadora, fruit de la co-creació. Els pilars d’aquesta proposta són tant els aspectes implícits d’un nou contracte social profiguratiu, com els elements explícits sobre les cures, la convivència, la solidaritat i la sostenibilitat humana.
Fidel Molina-Luque és Catedràtic de Sociologia a la Universitat de Lleida, membre i ex-President de l’Associació Catalana de Sociologia.
Enllaços:
Solé, E. (2019). El concepte de Profiguració de Fidel Molina: “Profiguració, un neologisme adient”, per Eulàlia Solé.
Solé, E. (2023). Elogio de la profiguración. Diario Feminista.
Solé, E. (2023). La profiguració a les vacances. Blogger: Eulàlia Solé: La profiguració a les vacances
Beltrán, J., & Checa, M. (2024). Profiguración. Levante-EMV.
Molina-Luque, F. (2023). Elogi de la profiguració. El nou contracte social entre generacions. València: Tirant Lo Blanch.
Molina-Luque, F. (2025). The New Social Contract Between Generations: Profiguration. London, Routledge.
Portal Terminològic Valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.