Pestes antigues i coronavirus
20 de març de 2020, La Vanguàrdia
Eulàlia Solé
Vet aquí que al segle XXI ens escometun virus a semblança de les pestes que van devastar l’Europa de fa centenars d’anys. Similituds i diferències entre l’abans i l’ara les podem trobar a la crònica de Daniel Defoe sobre la pesta bubònica que va assolar Londres el 1655, causant 100.000 morts. AlDiari de l’any de la pesta, l’escriptor ens parla de les víctimes, les famílies i les autoritats, encomiant les Ordenances dictades pel Lord Alcalde. Entre elles, la reclusió dels malalts a les seves cases per tal d’evitar que estenguessin la infecció al deambular d’un lloc a l’altre. Efectuant un salt en el temps, ¿el Lord Alcalde hauria trasplantat la retenció londinenca al Madrid contemporani, impedint d’immediatque la gent es desplacés amunt i avall?
Una analogia positiva la trobem en la providència que “sempre hi va haver abundància de comestibles i els preus no van patir augments apreciables”. Per contra, l’escenari en el qualllavors es va desenvoluparla infecció i l’actual difereixen completament pel que fa a religiositat i laïcisme. La societat londinenca del segle XVII era profundament pietosa, per la qual cosa, la seva actitud davant la calamitat oscil·lava entre resignar-se als designis de Déu i la creença en un càstig celestial pels pecats que havien comés. En conseqüència, quan l’epidèmia va remetre, va ser atribuïda a la voluntat divina, definitiva quan un any més tard l’incendi de la ciutat va eliminar completament tot rastre de pesta. Actualment, la immensa majoria de persones es troben lluny de creure ni en la ira del Totpoderós ni en l’expiació dels pecats. Les epidèmies estan causades per virus capaços de danyar-nos i la salvació depèn dels avenços científics.
Finalment, observem una manifesta afinitat de caire econòmic. Ens diu Daniel Defoe que la pesta va portar de retruc “una increïble prosperitat per al comerç de tot el reialme. No s’havia conegut mai a Anglaterra un comerç tan actiu com el dels set primers anys que van seguir a la pesta de Londres”. Si d’alguna cosa no hi ha dubte, en el context actual, és que de la greu crisi econòmica que se’ns tira al damunt els poderosos en trauran gran profit. Seran les capes mitjana i baixa de la societat les autèntiques damnificades. I això no ho esmenaran ni Déu ni la Ciència.
