Salvador: pensador, sociòleg, mestre, amic i gran persona!
Paquita Sanvicén-Torné, Universitat de Lleida
Des que vaig tenir la sort de conèixer-te i de tenir-te com a director de tesi doctoral sempre hi ha hagut en el meu cor, en la meua ment, i més tard en el meu programa de profe universitària, un lloc destacat per a tu i els teus llibres. Ho sabies. Ploro la teua mort: la del mestre, sociòleg, amic i alhora, et recordo viu amb aquell somriure irònic. Em sento afortunada per haver-te conegut i haver après de tu i amb tu. El maig passat treballàvem junts el monogràfic Llibres per pensar dedicat al teu llibre Cartes a la democràcia. Res em feia pensar que seria el darrer cop. El 22 de maig em vas escriure el que ara se que va ser el teu darrer correu: “Paquita meva, estic en deute amb tu pel teu article a La Manyana sobre coses que he fet. Stu Pendu! Escrius molt bé: ja t’ho vaig dir fa un temps al meu Dept., Uni. Barcelona. ¿Ho recordes? Petons.” Sí Salvador, ho recordo com si fos ara. Sóc jo qui està en deute amb tu. Encara. Sense conèixer-me de res em vas donar suport des del primer moment. T’he estat i t’estaré sempre agraïda. Em vas obrir de bat a bat les portes de la Sociologia, em vas donar l’oportunitat de conèixer per dins l’Associació Catalana de Sociologia i una colla de professors fantàstics del “teu” departament de la UB. Tinc la gran sort que amb alguns encara continuo en contacte i treballant amb ells. És mèrit teu. La sociologia és una manera, sèria, de viure i de veure el món, em deies. Tenies raó. Teua Salvador, et portaré en la memòria sempre.