Salvador Giner i la Universitat Catalana d’Estiu
Jordi Estivill, ex‑president de l’ACS
La vida i l’obra de Salvador Giner són tan variades, complexes, apassionants i apassionades que en aquest petit record he seleccionat un episodi compartit i prou significatiu del seu itinerari patriòtic i fins a cert punt heterodoxe.
Corrien temps difícils, sortíem d’un estat d’excepció i els ressons del maig del 68, de la primavera de Praga, de les revoltes dels estudiants de Berkeley i de Mèxic, arribaven, esmorteïts per la dictadura franquista, però aixecaven noves esperances en els ciutadans catalans.
Precisament varen ésser aquests esdeveniments que van generar la revolta d’alguns joves nord catalans que es van llençar aquell estiu del 68 a celebrar una acampada plena de reflexions crítiques sobre la seva terra forçosament afrancesada des del segle XVII. En la segona tongada d’aquella trobada, que es va començar a anomenar Universitat Catalana d’Estiu, vaig rebre l’encàrrec, com a professor de la Universitat de Perpinyà, de promoure una secció de Ciències Socials. Dit i fet. En coherència amb la perspectiva dels països catalans vaig contactar i convidar a cinc amics: Alfons Cucò, historiador valencià, Joan Borrell, filòsof nord-català, Sebastià Serra, historiador mallorquí, i Salvador Giner, sociòleg català, que aleshores exercia en una universitat anglesa. Tots ells, van contestar afirmativament malgrat que era una aventura de la que aleshores no en coneixíem ni continuïtat ni estatut acadèmic i que més aviat augmentava les nostres fitxes de la policia espanyola. No amagàvem ni l’anti-franquisme, ni l’afirmació pancatalana.
Salvador, a partir d’aleshores es va convertir en una de les peces claus de la Secció i cada any va ésser fidel a la cita. Va participar activament i aportà una visió crítica, no exempta d’ironia, en la que sobresortia el seu ampli coneixement del pensament social. De les múltiples converses, debats i discussions en van sortir moltes iniciatives. D’entre elles, la idea de crear una Associació Catalana de Sociologia. La vivacitat i vitalitat d’en Salvador van animar no solament les nostres classes, sinó també el conjunt de les activitats de la que ell anomenava l’Acadèmia del Conflent. Encara ara, alguns dels participants recorden les seves ensenyances.