Obrint la porta a la Sociologia
Eulàlia Solé, ex‑membre de la Junta de l’ACS
Als anys 70, vaig obrir un llibre titulat Sociologia, un mot que no coneixia atès que el franquisme havia exclòs, tant de l’ensenyament com de l’opinió pública, qualsevol disciplina capaç d’estimular alguna crítica. L’autor es deia Salvador Giner, i me’l vaig llegir d’una tirada. En acabar, vaig tornar a començar-lo, quelcom que mai no havia fet. Se’m va despertar un desig irresistible d’obtenir instruments per interpretar el món que m’envoltava, i em vaig convertir en estudiant de Sociologia.
En morir Franco, es van crear Facultats de Sociologia, i Salvador Giner ja fou un acadèmic tangible. No sols a la UB sinó a la premsa, la ràdio i la televisió, on apareixia com un comunicador carismàtic. Entretant impulsava la fundació de l’ACS i la presidia, promovia la FES, escrivia llibres i coordinava investigacions.
Als congressos, jo sempre el veia de lluny, com a ponent dels simposis, inaugurant o cloent actes. Fins que en un sopar organitzat per l’ACS vaig conèixer el Salvador Giner de carn i ossos, el que no s’afigurava que un llibre seu havia donat un tomb a la meva vida.
A les postres, es va aixecar per fer una volta a les taules. Llavors em vaig presentar, i li vaig dir que ell era la causa de que jo estigués allí. Mentre em mirava sorprès, vaig continuar: “La teva Sociologia amb va agradar tant que la vaig llegir dues vegades seguides, i després vaig haver de posar-me a estudiar.”
Esclafí a riure i em va fer una abraçada.