Cròniques Sociològiques
Un peculiar retrat de la Sociologia a Catalunya. El repertori de 1978 (1), per Jordi Estivill
Ara fa quaranta anys es fundava l’Associació Catalana de Sociologia (ACS). Una de les seves primeres activitats fou publicar un directori dels sociòlegs a Catalunya. Salvador Giner, aleshores president des d’Anglaterra i autor del proemi posava de manifest el notable canvi que s’havia produït en pocs anys, que permetia elaborar una radiografia que comptava amb cent-dotze persones, que es declaraven sociòlegs, vint-i-cinc de les quals eren dones.
Aquest repertori permet moltes lectures. Seria interessant fer-ne un altre ara i poder comparar ambdues situacions. En qualsevol cas, aquell peculiar retrat posa de relleu el clima i la perspectiva en la que es creava l’ACS. Es poden sintetitzar així: 1) La presència de joves estudiants al costat d’uns pocs sèniors nascuts abans de la guerra civil, 2) Una quarantena de membres declaren haver estudiat sociologia com a primera opció. Una vintena provenen d’ estudis econòmics i empresarials i una altra d’estudis filosòfics i teològics, quinze han estudiat dret, tres història o enginyeria, dos ciències físiques, 3) No deixa d’ésser sorprenent trobar un militar, un pèrit pagès i un realitzador cinematogràfic, 4) Molts manifesten que han estudiat sociologia com a segona opció i d’entre ells bastants ho han fet fora de Catalunya (França, Anglaterra, Estats Units, Bèlgica, Itàlia o Argentina).
Potser fora interessant saber d’on venen els sociòlegs d’aleshores. Alguns no ho expliciten, però dels que ho fan, quaranta-vuit han nascut a Barcelona, vint-i-vuit a la resta de Catalunya, disset fora de Catalunya i vuit fora de l’estat espanyol. L’ACS tenia una clara voluntat d’obrir-se als Països Catalans i això es posava de manifest amb la presència de cinc membres que havien nascut al País Valencià, un a Mallorca i dos a Catalunya Nord. Val la pena assenyalar que dels disset que havien nascut a poblacions de l’estat espanyol, eu continuaven vivint-hi, exercint la sociologia i es van fer membres de l’ACS.
L’obertura internacional de l’ACS no oferia dubtes i en una reunió de la seva Junta, Àngel Zaragoza, compilador del directori, va proposar fer un resum en anglès. Tothom va estar-hi d’acord. Qui va manifestar la seva oposició, reclamant l’ús del castellà, va ésser una representant de l’Associació Castellana de Sociologia en una reunió de la FASEE. L’hi vam contestar que l’anglès era una de les llengües més parlades al món i que era en la que es publicaven els treballs sociològics més rellevants. I ens vam quedar tan contents!
El peculiar retrat de 1978 dóna per molt més. Caldrà tornar-l´ho a rellegir.
